Matrimoni Arrenjat

Guillema de Peratallada avançava amb pas ferm cap a l’església, l’acompanyava darrera seu un petit grup format per doncelles i familiars. Anava vestida amb un preciós vestit de color marfil amb rics brodats en fil d’or i perles que dibuixaven una heura enfiladissa al voltant de l’escot i les amplies manigues. Al cap portava com a únic tocat una cinta daurada, trenada amb els seus llargs cabells rossos i una sencilla corona de petites flors silvestres, semblants a aquelles que formaven el ram de nuvia.
A peu dret, devant la porta de l’esglesia, l’esperava Gilbert IV de Cruïlles al costat del mossèn. Era un desconegut al poble, hi havía arribat feia dos dies, el mateix temps feia que Guillema havia conegut per pimera vegada el que el seu germá havia triat per ser el seu marit. Era un home de gest seriós i posat altiu. Anava ostentosament vestit, mostrant així que pertanyia a una família prominent de la comarca, tot i que el llinatge de la seva futura esposa era el més impotant de tot el Baix Empordà.
Feia un dia radiant, el sol del migdía brillava amb tota la seva força, el seu potent reflexe impedia als vilatans presents poder fixar-se en els petits detalls de la celebració. El nítid cel blau era el teló de fons on havía de tenir lloc aquell enllaç amb un significat polìtic, que no romàntic. Tots els allí presents sabiem que aquell dia marcava un canvi, poc o molt important, en les nostres vides. Aquella boda signifcava l’anexió de totes les propietats d’ambues famílies formant així una gran baronia, i, per tant, canvis per tots els habitants de la comarca. Tindriem un nou senyor.
Es va aixecàr una lleugera brisa que va fer voleiar les faldilles de les dones presents a la plaça format un remolí de vius colors. Guillema era una noia bonica sense necessitat d’adornaments, però el vent que bufava li donava un aspecte especialment màgic a la seva figura, la fina tela gairebé blanca de la faldilla voleiava a contrallum enredan-se’li amb les flors que potava a les mans i el sol es reflexava en els seus cabells rossos formant una aurèola daurada al seu voltant.
A tots els pesents ens va envair la por que aquella fina brisa no es convertís en les fortes ràfagues de vent típiques de la zona i que els camperols ja estaven acostumats a patir, ells l’anomenaven tramuntana i era capaç de fer malbé collites senceres amb la seva força. Vem mirar cap a l’horitzó on a la llunyania es divisaven alguns núvols dispersos que venien desde el mar i s’anaven apropant a poc a poc segons el ritme que marcava el vent, però no semblava que el temps ens anés a espatllar la cerimònia. Tots els curiosos allí reunits veiem Guillema encaminar-se cap a un futur incèrt, al passar per devant meu va girar el cap lleugerament per protegir-se de la polseguera que havia aixecat la ventada, en aquell moment ens vem creuar fugasment les mirades, només un segon, però en el seus ulls només hi vaig llegir resignació.