SEGONA OPORTUNITAT

- Has de pensar que la vida t’está donant una segona oportunitat, ja saps que voldrás fer d’ara endevant?
Aquella pegunta provocava en mi una reacció al.lergica, em feia posar, de cop i volta, tensa. Feia aflorar dins meu una barreja d’emocions dispars: estava nerviósa, inquieta, enfadada, fins i tot rabiosa. Em provocava un dolor físic situat en el buit que es forma sota els pits just en el punt on s’uneixen les costelles.
El que em deía el metge era cert, el tractament havía funcionat i ara em trobava gairebé recuperada, però aquella maleida pregunta m’estava torturant desde feia dies, des que em van donar els resultats de la prova. El problema era que no sabía que contestar… no tenía resposta.
Devant el metge vaig donar una resposta curta i convencional, no em venia de gust compartir amb ell les meves inquietuds. Però al meu cap bullien mil idees:
M’agradaría viatjar a Egipte, sempre hi havia volgut anar…però potser ara no és bona època per viatjar-hi i tampoc tinc gaires diners per permetre-m’ho.
M’agradaría anar a viure vora la platja i sortir del brogit de la ciutat…però la meva família i els meus amics sòn aquí, no podría deixar-los, ara no em ve de gust estar sola.
M’agradaría deixar la feina i montar una floristeria…però la feina es el meu medi de subsistencia i jo no en se res de flors.
M’agradaría anar a la Univesitat a estudiar Psicología…però no tinc gaire temps lliure i ja sóc gran per dedicar quatre anys de la meva vida a estudiar.
M’agradaría menjar més gelats! …però no em convenen, engreixen molt.
Cada día se’m acudía algo diferent, però també cada dia el meu cervell buscava els contres. La vida m’estava regalant una segona oportunitat i no sabía que fer amb ella, suposo que sóc covarda. Potser més endevant em sentiré forta per afrontar grans canvis, però ara només voldría recuperar la meva vida tal i com era abans.